La Crida d'Avalon - Capítol 41: Darrere de les càmeres
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 17/05/2015 a les 00:50:10
Última modificació 17/05/2015 a les 00:50:10
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 41: Darrere de les càmeres

Capítol 41: Darrere de les càmeres

 

—No, en aquesta fila no, a la de darrere!

—Com que a la de darrere? Però que no ho estem ordenant per colors?

—Per colors? No! Ho estem ordenant per origen, mira: la primera fila origen vegetal, fulles i flors, la segona vegetal, arrels i tubercles, la tercera...

—Llavors l'essència de Benúria està mal col·locada!

—No és a la segona?

—Sí, i hauria de ser a la primera!

—No, escolta, l'essència...

—Podeu deixar de discutir? —va dir en Mike, agafant el pot que aguantava la Júlia i posant-lo a la taula—. De seguida arribarà gent i ho hem de tenir tot a punt. Eh, Marta, on va l'essència de Benúria?

La Marta, asseguda a un costat del llit, va mirar cap a la taula on havien posat tots els ingredients que necessitaven per a fer medicaments i pocions, al costat de la qual la Júlia i la Yentl s'havien posat a discutir.

—A la primera fila!

La Júlia va aixecar el puny, triomfant.

—I això? —va continuar en Mike, aixecant el pot que havia començat la discussió.

—A la del final!

Ara va ser la Yentl que va començar a fer el ball de la victòria.

—Veeeeus?

La Júlia li va treure la llengua i va anar a ajudar la Lydia amb les mantes. Amb prou feines si s'havia separat d'ella des que havien arribat al despatx de la professora McGonagall. La Lydia, però, no parlava si no era necessari i caminava amb la vista clavada a terra. La Marta l'anava seguint amb la mirada, amb l'esperança que quan comencessin a arribar els pacients i tingués alguna altra cosa en què pensar estaria millor.

Va deixar de mirar-la un moment per fixar-se en com havia quedat la resta del despatx. En un parell de minuts havien aconseguit posar a punt una infermeria prou decent. Havien apilat tots els llibres de les diferents taules en una, la més gran, i havien agafat les altres dues: una, la petita, s'havia convertit en la taula dels medicaments; i l'altra, la gran, coberta amb una manta, havia passat a ser el segon llit. A terra hi havia mantes ordenades que també servirien de llits improvitzats si la cosa s'anava omplint.

—Podríem anar preparant algunes pocions que probablement necessitarem —va dir, des del llit—. Sobretot les sedants, que triguen una mica.

Va mirar un prestatge que havien fet servir per posar-hi l'essència de díctam, ja que quedava un forat al costat dels llibres. En Mike hi estava deixant un pot.

Es va agafar al capçal del llit i es va ajudar per aixecar-se. Els altres estaven atrafegats i no ho veien, per sort. Encara es començarien a preocupar més del compte... Però ella se sentia bé, molt bé. Sabia que no podia fer esforços excessius, però caminar estava sobradament dins dels seus límits, de manera que va caminar.

—Quant de díctam tenim? —va preguntar quan va arribar a en Mike.

—Marta! Què hi fas, dreta?

—Estic bé, puc caminar sense cap problema, i hi ha molta feina per fer. Quant de díctam?

—Quatre flascons.

—Oh, això està molt bé. Però he portat la planta per fer l'extracció si calia, després ho començaré a preparar per si de cas. Ara hauria de curar les cremades que ens han quedat, que es veuen molt lletges.

En Mike va mirar avall, al forat que li havia quedat a la samarreta.

—Almenys ara tinc una samarreta artística.

—Ja, em temo que això no t'ho puc arreglar. Té, agafa un pal i posa-te'l entre les dents, que això farà mal.

En Mike va aguantar estoicament la cura, i la Marta la va acabar amb cara d'estar satisfeta de la seva feina. En Mike li va agafar la mà per mirar com tenia les cremades.

—T'han sortit unes quantes butllofes..

—Ja, res que el díctam no pugui arreglar. Espera un moment —va fer, de cop—. Tens sang.

En Mike va enretirar la mà de cop.

—Sang? Jo? I ara!

—Que sí, que sí, que tens sang, a mi no em menteixes. Es pot saber què has fet?

Ara va ser la Marta la que li va agafar la mà a ell i la va analitzar. Tenia els nusos tots ferits, i d'una de les ferides en sortia sang.

—Saps que he anat a buscar els medicaments al rebost de madame Pomfrey? Resulta que estava tancat, i jo estava trist per la Julie, i pot ser... pot ser que hagi tirat la porta a terra a cops de puny.

—Que has fet què? I ara què faig, jo, gastar díctam per això? No ens ho podem permetre!
—Ho sé, perdona, perdona.

—Deixa'm que t'ho curi i aniré a buscar la planta de díctam per fer-ne més essència.

La Marta va deixar caure unes quantes gotes sobre les mans d'en Mike, i unes quantes més sobre la seva mà dreta.

—Apa, això ja està fet. On tinc la bossa de granadura?

—Al costat del llit.

—Bé, vaig a buscar-la.

Es van sentir uns trucs molt forts a la porta i es van girar tots de cop, en silenci. La Yentl va ser la primera que va reaccionar i va anar a mirar pel foradet si havien de deixar entrar algú.

—Obriu la porta! —va cridar, amb veu alarmada—. Correu!

—Primer ens hem d'assegurar que... —va començar en Parker.

—Que no! Que obriu la porta!

La Júlia es va acostar d'una revolada i la va obrir, donant pas a la Laia, que feia levitar dos cossos amb bastantes dificultats. Un no parava de moure's, com si tingués espasmes, i de l'altre en rajava sang com si fos una aixeta.

—Porteu-los cap aquí! Ràpid! —va cridar la Marta des del costat del llit.

Entre uns quants van ajudar la Laia i van transportar en Heath i la Stella..

—La Stella al llit de veritat i en Heath a la taula! Ràpid, què els ha passat?

—Ha estat l'Esquenagrisa! Ha estat torturant la Stella molta estona, l'ha deixada plena de ferides i...

—Els ha mossegat? Yentl, de pressa, comença a aplicar el díctam a la Stella! Laia, els ha mossegat?

—Jo...

—Ràpid!

—La Stella diria que no!

La Marta va notar com tot li queia a sobre una altra vegada.

—I en Heath?

La situació ho deia a crits: els espasmes incontrolables, la lluna plena al cel, la roba estripada per alguna cosa punxeguda... però necessitava que algú li confirmés, que algú li digués per assimilar-ho.

Va córrer cap a en Heath i li va enretirar la roba estripada de l'espatlla, i llavors ho va veure. Uns punts vermells, a cada costat del braç. Totes les dents marcades. Marques que desapareixien darrere d'un pelatge que començava a aparèixer.

Es va posar les mans al cap.

—Lydia, com vas amb el sedant?

—Em falta una mica, encara.

—Júlia, ajuda-la i feu-lo fort. No podem permetre que es transformi aquí al mig.

Es van sentir alguns xisclets i en Mike es va acostar de pressa.

—N'estàs segura?

—Seguríssima. Mira la mossegada i el pelatge que li surt.

Va deixar en Mike mirant i va anar a buscar un pal per posar-li entre les mandíbules i que no es mossegués la llengua. També va aprofitar per agafar un calmant molt més lleu que el que estaven fent les Malfoy, però que per aquell moment serviria.

—Tu estàs bé, Laia? —va preguntar mentre administrava calmants als dos pacients.

—Diria que m'he trencat el braç, la veritat.

—Em sembla que això ho pot arreglar en Mike. Sí, oi?

—Sí sí, això ens ho van ensenyar pels MAG.

—Perfecte, doncs, tu te n'encarregues. La resta hem de pensar com fer-li una transfusió de sang a la Stella.

Just llavors, van tornar a trucar a la porta.

—Ja vaig! —va cridar en Frank.

Va obrir la porta i dues persones que en carregaven tres més es van precipitar cap a dins.

—Jack! —va cridar en Mike, que ja havia acabat la seva feina—. Estàs bé?

—El problema no el tinc jo, el tenen aquests. Em dónes un cop de mà?

Entre ells dos, en Frank, en Parker, la Júlia i la Desi, que era l'altra persona que havia entrat amb en Jack, van agafar els tres ferits i els van estirar en tres llits improvisats de terra. Eren la Susan, padrina de la Julie, l'Alan Sawyer i una noia de Ravenclaw de setè. La Júlia va fer una ganyota quan la va veure. L'havien travessada amb alguna cosa, i el forat que li sortia de l'estómac no tenia gens de bona pinta.

—Digueu, què els ha passat? —va dir la Júlia mentre anava a buscar calmants—. Marta, us necessito a tu o a la Yentl.

—Ens han atacat per darrere, no ho hem vist a venir. A ella l'han travessat amb una llança de les armadures de l'escola —va dir, senyalant la Ravenclaw—. La Susan ha perdut l'equilibri per culpa de la cama ortopèdica i ha anat daltabaix d'una escala. I el Sawyer l'hem trobat quan l'anàvem a buscar a ella, inconscient, i hem pensat que us el podíem portar.

—Per què em necessitaves? —va dir la Marta, acostant-s'hi.

La Júlia va senyalar la noia de Ravenclaw i la Marta va obrir molt els ulls.

—Necessito prendre la decisió amb algú altre.

—Està fet, el sedant? —va preguntar la Marta.

—No, encara trigarà una mica. S'ha d'anar per la via ràpida.

—Molt bé. Ja ho faré jo.

—N'estàs segura?

—Només l'he de deixar inconscient perquè no pateixi. Tu analitza la Susan i el Sawyer, que t'hi ajudin en Frank i en Parker.

La Marta va tancar els ulls un moment. Ni tan sols sabia com es deia, aquella noia, però la recordava de classe de Magimàtica. Una alumna brillant, no li agradava cridar gaire l'atenció. Amb una mica de cara d'amargada, però se la veia bona noia. I l'únic que podia fer per a ella era ajudar-la a marxar sense dolor.

Animo Linqui —va murmurar.

I la noia es va quedar inconscient.

 

 

 

—Eh, mira què he fet! —va dir la Lydia, allargant-li la seva poció a la Júlia.

—Però se suposava que havies de fer sedant!

—He fet una cosa molt millor!

La Júlia ho va mirar detingudament per intentar descobrir què era.

—No em diguis que és Poció de Lluna Plena.

La Lydia va assentir, il·lusionada.

—Però si no ens en vam sortir mai, a la classe de la Kaylein!

—Doncs mira, avui ha quedat perfecta!

—I li penses donar o no?

—Ai, sí, ara vaig!

—Guarda'n una mica, que amb l'Esquenagrisa rondant pot ser que ens n'arribi algú més.

—Sí, ja hi comptava. El sedant ja gairebé està, si hi vols donar un cop d'ull.

La Lydia es va acostar a en Heath amb la poció a la mà. Se'n sentia molt orgullosa. Allò servia per reprimir el llop de dins teu, però només funcionava quan la força del llop era més feble, per exemple, la nit abans i la nit després de lluna plena. Segons la Kaylein, mai no s'havia intentat, però teòricament havia de funcionar en algú que acabava de rebre la mossegada.

Mentre li donava la poció va mirar un moment la Stella. La pell li havia quedat plena de línies fines que, almenys, ja no sagnaven. Al cap de poca estona la tindria envoltada de cataplasmes. Amb els ulls entreoberts, observava en Heath silenciosament.

—Stella, intenta dormir.

—No puc. Fa... massa mal.

—Ho sé, la Júlia està preparant un sedant, aviat podràs descansar.

—No, no vull. Com està?

—Amb una mica de sort es despertarà d'aquí una estoneta. Almenys, si la poció funciona.

La porta es va sentir per tercera vegada i la Laia va anar a obrir. Ella, en Jack i la Desi van aprofitar per marxar mentre en Toby entrava carregant una noia.

—No, no us molesteu, ja no està viva —va dir, cansat, mentre li treien de les espatlles—. Ha deixat de respirar mentre veníem cap aquí.

En Mike i la Marta la van carregar cap a l'habitació de la McGonagall després d'assegurar-se'n i la van deixar al costat de la Julie i la noia de Ravenclaw que havia arribat una estona abans. En Mike va fer una mirada trista.

—Era de Gryffindor, oi? —va preguntar la Marta.

—Del meu curs —va assentir en Mike—. Recordes que la vam trobar fugint pels boscos mentre nosaltres intentàvem entrar a Avalon?

—Sí. Jane, es deia, oi?

—Jane Butler.

—Quina desgràcia.

En Mike va sospirar.

—Va, anem a veure què fa en Heath.

 

 

 

Va resultar que en Heath s'havia despertat i fins i tot havia pogut dir algunes paraules. La poció de la Lydia havia funcionat, i van decidir traslladar-lo al llit de la McGonagall amb la Stella, perquè hi cabien tots dos i així deixaven lloc per algú altre al llit-taula.

Aquest "algú altre" va resultar ser en Toby, que s'havia desplomat tan bon punt s'havien emportat la Jane. La Júlia el va analitzar i de seguida es va adonar que tenia un tall bastant profund al costat esquerre.

—Què us ha passat? —va preguntar en Heath, amb veu ronca, quan el van estirar al costat d'ell i la Stella.

—Hem topat amb la Jane Doe i l'Evangeline Gray —va dir en Toby.

—Shhhht! —va fer la Júlia, abans d'assegurar-se que la Lydia no els podia sentir. Només faltaria que ara li agafés un altre atac pensant en l'Evangeline—. Molt bé, pots continuar. Però no et moguis gaire, que el cataplasma no s'enganxarà sol.

—Doncs s'han posat a jugar amb ferralla d'armadura —va explicar en Toby—. Ens la llançaven, i ens intentaven fer dessagnar a base de talls. Perquè tallaven, aquells maleïts trossos de ferralla. Això ha estat un regalet d'elles —es va senyalar la ferida—. Però la Jane no ha tingut tanta sort: s'ha quedat sola davant de la Jane Doe mentre en Bernie i jo intentàvem ocupar-nos de la Gray i li ha enganxat el coll. Ha começat a dessagnar-se i no l'he pogut portar a temps.

—Em sap greu —va dir la Stella.

—Sí, ja. Semblava que després de tants mesos escapant-nos ja no ens agafarien. I puf.

—I com heu pogut marxar, els altres?

—Hem estabornit la Gray, i després ha aparegut l'Amy Sumner i s'ha posat a lluitar amb la Doe. Així hem pogut recuperar la Susan i agafar el Sawyer, també. Primer només hi havia fogonades de llum, i de cop hem vist com la Doe queia morta a terra.

La Júlia es va empassar saliva. Era estrany, sentir com es moria gent de l'altre bàndol. Potser més estrany que sentir com es moria gent del teu.

—Llavors l'Amy ha sortit corrents perquè han aparegut la Ruella i el Mundass i han començat a perseguir-la.

—Què, com va això? —va preguntar la Marta posant-se al costat del llit-taula.

—Oh, immillorable —va dir en Heath—. T'han dit que sóc mig animal, ara?

—A mi no em sembla tan greu —hi va intervenir en Mike, passant de llarg i apartant un moment la Marta per la cintura per tenir lloc—. L'última vegada que et vaig veure eres un animal al complet.

En Heath va queixar-se, però no va poder amagar el somriure que li sortia sol. La Marta va pensar que, quan estigués més estable, li haurien d'explicar què havia passat amb la Julie. Veient que allà ja no hi tenia més feina i que la Júlia i la Lydia ja ho tenien controlat, va anar cap a ajudar la Yentl amb el Sawyer, que no es despertava.

—Pssst! —va dir la Stella, aprofitant que la Júlia estava concentrada amb el cataplasma i la Lydia estava acabant el sedant—. Ho has vist?

—El què? —va dir en Heath amb la seva veu ronca.

—Pots parlar més fluix?

—Perdó —va dir amb una barreja de ronc i xiuxiueig—. El què?

—Com en Mike ha apartat la Marta per la cintura!

—Sí. I què?

—Doncs que aquí hi ha alguna cosa! —va dir la Stella, començant a exasperar-se.

—És clar que hi ha alguna cosa. El que hi ha hagut sempre. Tensió sexual no resolta.

—No siguis bèstia. Que et juro que jo hi veig alguna cosa.

—L'ha apartada per poder passar, no et facis il·lusions.

—Què t'hi apostes que no?

—De veritat vols fer una aposta, ara?

—Per què no?

—Oh, per mi no et preocupis, que sempre estic disponible, si és per apostar.

—I per altres coses també.

—No et passis de llesta. Dos sickles?

—Que siguin tres.

—Uh, veig que vas forta.

—El meu sisè sentit no s'equivoca.

—Ja. Tu ves dient, que aquells dos no s'adonaran mai que són odiosament adorables...

 

Maybe when you're grown this will all have been a dream.______________________________________

 

I aquesta és la història de com en Heath va perdre tres sickles xDD Si és que no es pot competir amb el sisè sentit de la Stella...

I un altre! Aquest és molt més tranquil·let, disculpeu si us ha semblat poca cosa, però portàvem una ratxa de capítols que necessitàvem parar, i m'ha semblat interessant aprofitar per veure què passa a la infermeria... més endavant també ens hi trobarem molt, que ens anirem assabentant del que passa a fora pel que arriba a la infermeria. De fet no recordo què ve al pròxim, o sigui que no us ho puc assegurar xDD Però vaja, ja anirem veient.

El cas és que no per ser menys tranquil és menys dur! Perquè tela com arriba la gent... jo crec que quan els passi l'adrenalina els hi caurà tot més a sobre, com ara la noia que no podien salvar. Crec que aquesta la portaran a la ment per sempre, la Marta i la Júlia.

I jo crec que el tema més important d'aquest capítol és el Heath, que sí, queda confirmat: s'ha convertit en un home llop. I manifesto ja que és un dels meus futurs preferits de la batalla. M'agrada molt, molt (enteneu-me, és dur, però m'agrada argumentalment) que en Heath es converteixi en home llop. Vaig dir que la Lydia sortiria molt danyada psicològicament de la batalla, oi? Doncs la Stella i en Heath també seran dels que tindran més seqüeles. La Stella per la tortura i perquè sap com està en Heath per haver-se posat al mig, i ell, òbviament, perquè no ho portarà gaire bé, això de transformar-se en un llop assassí un cop al mes. I per acabar d'arrodonir la informació...

SABIES QUE en Heath és el Desterrat que sempre he dit que s'havia de morir i me'n vaig desdir? Em va passar una mica com amb l'Airina: tot em portava cap aquí, en Heath necessitava un final com aquest, posar-se al mig d'un atac que rebrien els Desterrats / la Stella i sacrificar-se per ells per tot el que havien fet. L'única diferència amb l'Airina és que, durant les setmanes de negació, se'm va acudir un futur pel Heath que em va sembblar molt millor: que es convertís en un home llop. I m'agrada més perquè em sembla molt més ric, em dóna molt més de joc i toca un tema que, realment, no es tocaria en aquesta ff si no fos per ell. I per aquest enriquiment, en Heath va salvar la vida (tot i que sí, passarà molt de temps pensant que seria millor que s'hagués mort).

La veritat és que tinc el futur de tots tan ideat que se'm fa estrany pensar que no l'escriuré. Però bé, sempre em podeu preguntar xD (quan s'hagi acabat la ff, clar!).

Apa doncs, fins el pròxim!

 

Marta


Llegit 582 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris17/05/2015 a les 09:08:43
#25716Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Caram!

Ha fet bastanta pena, veure com arribaven els ferits i que alguns no podien ser salvats. A més, jo crec que la Marta s'hauria de quedar estirada o asseguda, què fa dreta? Bé, suposo que no podia estar quieta i s'ha aixecat. M'encanta com el Heath i l'Stella segueixen apostant tot i estar en una situació no gaire bona, diguem.

Buah, això que en Heath sigui un home llop pot donar moltíssim joc. I resulta que li planificaves un final com el de l'Airina! Massa morts, al meu parer.

Fins diumenge,

Potter_granger




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris17/05/2015 a les 09:52:48
#25717Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!
 

M'encanta una cosa... hi han molts morts, si. Pero... del grup de Els Desterrats nomes s'ha mort la Julie. Estic feliç i trista, per un canto no s'estan morint els meus amics de fa la tira, pero per l'altre s'ha mort la Julie i s'esta morint moltissima gent. La Marta tindria que rebre una medalla despres d'aixo. Osigui, esta fent de Florence Nightingale/Mary Seacole (mes la segona que la primera) d'una manera molt epica i despres de casi quedar-si ella. 

En Mike i la Marta son adorables, si. Mare de deu que adorables que son, i m'encanta perque tot i la desgracia tothom de un moment de dir: HALELUYA!

No es pot lluitar contra l'Stella. Es deu omnipotent i omnipresent. Tambe crec, pero, que en Heath disfrutara perdent aquests sickels. 

Dons fins aqui puc comentar :) Ja puc comensar a contar els dies fins el proper capitol <3




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris17/05/2015 a les 15:31:40
#25718Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Potter_granger: la Marta és incapaç de quedar-se estirada o asseguda o inactiva de qualsevol manera que se us pugui acudir xDD Ara s'estarà una estona asseguda preparant el díctam, no us preocupeu. Però després... bé, després no s'estarà gaire quieta xDD Ja ho veureu! En Heath, com ha dit, mai no dirà que no a una aposta! I crec que ells dos són dels que tenen més capacitat d'aguantar situacions així i no perdre l'humor. Oi que sí? Jo ho trobo MOOOOOLT GUAI, això d'en Heath. Bàsicament li planificava el mateix que li ha passat, només que amb un final diferent. Fins diumenge!

Marta: hahahaha qui no és feliç és perquè no vol! Ja, crec que aquí l'única que també s'afecta per les morts dels que no sabem com són sóc jo, que sí que els conec hahaha Sé com es diuen, sé quin caràcter tenen i en quin moment de la seva vida es troben, i qui són els seus amics, qui s'afecta per la seva mort. Dels que no veieu i dels que no veieu, perquè es morirà gent sense que vosaltres ho sapigueu, òbviament. La Marta està intentant compensar pel poc útil que ha estat a fora hahaha En Heath disfrutarà d'haver perdut aquests sickles després, en aquell moment estarà bastant emprenyat xDD Tant de temps esperant i al final es decideixen quan ell hi pot perdre diners; mala tria, també!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/05/2015 a les 11:28:56
#25719Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Ja l'he llegit! La veritat ñes que m'ha agradat veure un capítol des del punt de vista dels que curen. Hi ha hagut capítols de molta acceió i aquí l'acció està explicada, en comptes de viure-la en directe, i també està bé, per no estar tota l'estona amb el cor a cent! XD

Però igualment passen coses motl dures, és clar... M'ha sabut greu com la Marta ha estabornit la noia i l'ha deixat morir... sé que no podia fer res més, però és una situació molt xunga. Potser podrien preparar algun verí indolor per aquests casos, i acabar-ho més ràpid. Aix, quin greu... U.U'

M'encanta com el Heath i el Mike ho porten tan bé! A mi m'agraden molt els homes llop, sempre m'han semblat més guais que els vampirs i altres races de no-morts, no sé per què *.* M'agrada que un dels desterrats ho acabi sent (argumentalment parlant, s'entén) perquè és una sequela molt forta que portes d'una manera molt diferent que una cicatriu, o una mutilació... em sembla molt interessant. M'agrada que al final no hagi mort i en comptes d'això li hagi passat això altre.

Bé, doncs aquí ens quedem amb ganes de mes! Fins la setmana que ve! ^^ Petonets!




AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris18/05/2015 a les 17:02:19
#25721Encara no he escrit cap fanfiction

Realment està molt bé el tema del Heath i això que es posi al davant..  Ésmot diertida l'aposta final, és un: casi ens morim, doncs fem una aposta.

Les morts de personatges secundaris només t'afecten a tu perquè n'hi ha que no em sonen gaire.

Jo vull saber com acabarà lo de la Julie que ja saps les meves suposicions però vull saber com acaba.

Lovegood*Weasley




Avatarhpkarina 373 comentaris18/05/2015 a les 23:23:26
#25722Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola, hola!! Sí, vinc tard, però almenys he aparegut!!

A veure, m'ha agradat molt el capítol! Sí, serà més tranquil·let, però molta informació! Quan ha aparegut Jack m'ha fet un salt el cor :P

És dur veure com van apareixen gent i que no a tots els poden salvar i aiii Heath... T_____T no és just, ho passarà malament... : ( mi no gustaaaaaaaaaaaar!!! Però estic contenta que Stella haja sobreviscut! I el punt final de l'aposta m'ha fet gràcia xDD

No em puc ni imaginar tot el que plroaran quan acabe tot perquè amb JUlie i Airina i tots els companys.... No sé... Molt dur tot...

Perdona per no dir molt més però estic molt cansada i tinc molta son xD 

Una besadeta i fins al próxim!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris18/05/2015 a les 23:32:47
#25723Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Agatha Black: hahahah m'alegro que no s'hagi fet pesat, que la veritat és que em feia por, després de tot el que acabava de passar... sí, és una altra manera de viure la batalla! Jo només d'imaginar-me la pressió que deuria suposar passar pel que passen els de la infermeria ja em poso nerviosa. No podria, definitivament no xD Un verí indolor seria pèrdua de recursos, el que han de fer és acabar el sedant per no haver d'anar llançant animo linquis pel món. No només pels que donin per perduts, sinó pels que estiguin patint molt. Oi que sí que és un futur molt guai? I jo crec que al Heath li pega molt. Apa doncs, fins el pròxim!

Rosa: és ben bé això, mai no és un mal moment per fer una aposta! Encara que en Heath no sé com s'atreveix a apostar amb la Gregory... Per això, a vosaltres no us afecten... jo sí que sé qui és, la noia de Ravenclaw, per exemple xDD I la Jane, la Jane sempre ha estat un personatge que m'ha caigut molt bé. I els que falten. Però en fi. Ja ho vaig dir, paciència que falta perquè ho vegeu hahhaa Tu segueix fent suposicions!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris20/05/2015 a les 19:33:46
#25735Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: Shoot, ho sento, no m'havia adonat que havies comentat! Devies comentar mentre jo responia els altres dos, es va quedar a sobre i jo sense veure-ho ^^' Sorryyyyy

Sí que han passat coses, sí! Però em feia por que la tranquil·litat us avorrís, després dels capítols que acaben de passar haha Ja, però és una guerra, hi ha d'haver ferits i hi ha d'haver morts, no hi puc fer més... I no em pots dir que el futur del Heath no mola. Argumentalment parlant, ja s'entén, a mi em sap molt de greu per ell, eh? L'aposta era necessària per treure una mica de ferro al capítol haha

Jo sí que ploraré quan s'acabi, perfavort, que són 7 anys i mig de la meva vida! LLYORO.