La Crònica dels Tres Germans - 45: Guerra i pau (p I)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 24/02/2016 a les 13:10:54
Última modificació 24/02/2016 a les 13:10:54
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


45: Guerra i pau (p I)

—Escolta, Gee —va comentar-li l’Alice a la Geena quan baixaven a sopar al Gran Saló el dia abans del Ball de Primavera—. Tu t’has emprovat el vestit que duràs demà?

—Eh... sí —va sospirar la Geena.

Com que el dissabte anterior havien estat enfeinats durant la sortida a Hogsmeade, no havien pogut anar a comprar-se vestits nous, i tot i que havien decidit convençudes que podien fer servir els que havien dut a l’Acadèmia, no havien pensat que ja no tenien els mateixos cossos que quan tenien catorze anys.

—És que no sé a tu —va seguir l’Alice—, però a mi el vestit que vaig dur al ball de màscares m’apreta una mica de... certs llocs.

—Sí, a mi també —va riure la Geena—. Estava pensant de demanar-li a l’Andrea si me’l podia arreglar avui després de sopar...

—Oh, bona idea! —va exclamar l’Alice.

Feia dos dies havia estat l’aniversari de la seva companya d’habitació i, tot i que els regals que revia en el últims anys no eren tants ni tan exagerat com els que rebia quan era princesa, aquell any li havien regalat una cosa que li havia fet molta il·lusió: una màquina de cosir màgica, que li havien comprat el Ron i l’Hermione. Evidentment, feia temps que la presumida de l’Andrea no es podia comprar la roba de marca a la que havia estat acostumada, però des que tenia aquella màquina, duia dos dies pràcticament tancada a l’habitació remodelant el seu armari. I ja li havia agafat força pràctica.

El James i el Frank ja les esperaven al Gran Saló, el primer amb cara molt més seriosa del que era habitual.

—Encara està amb el partit? —va murmurar-li la Geena al Frank.

—Sí, més ens val guanyar...

L’endemà, a banda del ball, tenien l’últim partit de la temporada, Gryffindor versus Slytherin, i el James els havia atabalat a tots el dia abans a l’entrenament, perquè les tenien una mica magres per guanyar la copa, tot i que havien guanyat els dos partits anteriors que havien jugat.

Tot era qüestió de punts: mentre que Hufflepuff havia aplastat descaradament a Ravenclaw i a Slytherin en els partits que hevien jugat contra ells, Gryffindor havia guanyat a Hufflepuff i a Ravenclaw molt modestament. El partit contra Hufflepuff el van guanyar només perquè el James havia capturat la papallona, però Hufflpeuff anava molt per davant a les cistelles, així que no van guanyar per gaire. I el partit contra Ravenclaw va acabar de seguida quan la capitana dels blaus va decidir parar el partit quan van noquejar la seva caçadora, així que els punts que havia guanyat Gryffindor eren pocs.

Resultat: havien de guanyar per una diferència de més de dos-cents deu punts. Si guanyava Slytherin, Slytherin s’enportava la copa. Si guanyava Gryffindor per poc, la copa era per Hufflepuff. Havien de superar Hufflepuff, que eren els qui anaven primers, i havien de guanyar per MOLT.

No va ajudar gens que, mentre sopaven arribés el Neil Johnson, un dels encistelladors de l’equip, amb la mà embenada.

—No! —va exclamar el James—. No! NO! Què has fet, Johnson?

—Jo? —es va defensar el noi de quart—. Això pregunta-ho als uixecs cul de tro de Hagrid! Cremades de segon grau; no saps el mal que fan!

—Tres hurres pel Hagrid! —va cridar la Lily, radiant, dempeus a la seva cadira—. Qui jugarà la final? Eh? James? Qui? Digue-ho, digue-ho!

—Tu, Lily —va sospirar el James, i es va deixar caure a la cadira abatut, mentre els altres s’aguantaven el riure.

—No t’emocionis tant, eh? —li va retreure la seva germana.

—Per què sempre s’ha de fer mal algú? —es va queixar el James a l’univers en general, mentre el Neil Johnson feina maniobres amb la mà esquerra per servir-se el menjar al plat, deixant tota la taula plena de menjar, beguda i salsa—. Per què la Lily sempre està jugant?

—Perquè la Lily mola —va dir la Lily.

—A veure si fem un esforç tots plegats i ningú més no es lesiona en les properes dotze hores —va rebufar el James—. Lily, res de monopatins, ni de petards, tots quietets i a dormir aviat! Estem?

Aye, aye, Captain! —va burlar-se’n el Frank, amb accent de corsari.

 

*   *   *

 

I van sobreviure les dotze hores següents sense que ningú no patís cap més accident, així que al menys podrien jugar amb set jugadors, que ja era molt venint d’ells. El millor va ser, però, la sorpresa que els va donar una persona que no era de l’equip.

—Ostres Andrea —va comentar la Geena quan la va veure arribar caminant com una zombie amb una pila de tela a les mans—. Que et trobes bé? Has dormit?

—Estàs horrible—va afegir l’Alice, sense pèls a la llengua.

—Sí, em trobo bé, però no, no he dormit gens —va dir la noia, posant la pila del que van resultar ser samarretes vermelles a sobre la taula mentre esmorzaven—. He estat cosint.

—Els nostres vestits? —va preguntar la Geena, una mica preocupada—. No calia que et quedessis desperta!

—No, no els vestits —va respondre la noia—. Us he fet samarretes personalitzades per als de l’equip!

—Com, samarretes? —es va interessar el Frank.

—Mireu, tots en teniu alguna! N’he fet una col·lecció i es diu “Gryffindor Morals”.  He intentat posar frases ben Gryffindor que facin per a vosaltres... Geena, aquí tens la teva.

La Geena va agafar la samarreta vermella que li allargava l’Andrea, i va veure que al pit hi havia unes lletres daurades que flotaven màgicament en un eteri moviment per la samarreta que deien:

We came, we saw, we kicked their asses.

La Geena es va posar a riure.

—És el Veni vidi vici, del Cèsar?

—Sí, bé, una versió divertida —va explicar l’Andrea—. Com que t’agrada la història, vaig pensar que estaria bé.

—M’encanta! Moltes gràcies!

—Ah, aquesta és la del porter... Albus, agafa!

L’Albus va ensenyar la seva samarreta. Era igual que la de la Geena, però a la seva hi posava: If I can’t stop it, it doesn’t exist.

—Com mola! —va exclamar l’Albus.

—Aquesta pel noi de la cicatriu... —va fer l’Andrea passant-li una samarreta al James, que deia: Bones heal, chicks dig scars.

—Brutal! —va fer el James.

—La de l’Sloan... —va seguir l’Andrea, mostrant-ne una que resava Never tell me the odds—. Eh que vas dir que t’agradava Star Wars? I com que ho tenim difícil per guanyar...

—Molt bona! —va exclamar la noia—. Gràcies, Andrea.

—I la meva? —va fer la Lily—. Jo en tinc?

—Evidentment!

La Lily es va mirar la seva samarreta: I mean, of course I want to hunt some zombies. Amb la seva es va posar a riure tots.

—Alice, la teva t’encantarà.

Deia: Well behaved women rarely make history. L’Alice la va agafar amb una rialla satisfeta. Per últim li va allargar la samarreta al Frank (Certainty of defeat. Small chance of success. What are we waiting for?), que la va rebre també entre rialles.

—Estan brutals, Andrea! —li va agrair el James—Moltíssimes gràcies! Ens les posarem per jugar el partit.

—Ah, de res! És que estava aprenent a fer estampats d’aquests amb lletres i coi, ja que ho feia, almenys que servís per alguna cosa...

La gent de la taula de Gryffindor es va acostar de seguida a veure què era tot allò, i tothom semblava entusiasmat amb la idea dels Gryffindor Morals de l’Andrea. Aviat també es van acostar els alumnes de les altres taules.

—Eh, això mola molt —va dir l’Anne Boot.

—O’Brien, te’n puc reservar per l’equip de Hufflepuff, pel curs que ve? —li va demanar el Diggory—. Te les pagarem, per suposat.

—Hala, i encara que no siguem de l’equip, jo en vull una! —va exclamar l’Alex Parra.

—Però si hem d’anar amb l’uniforme... —va començar a dir l’Andrea una mica abromada.

—Les podem dur els caps de setmana! —va exclamar el Lorcan—. O de pijama, molaria si també fessis pantalons a joc.

—Ei, ei, això ho estàs venent? —va preguntar la Sharon Goldstein—. Quant costen?

—Ehm... —va fer l’Andrea, que no s’esperava tant d’èxit del no-res, però es va recuperar de seguida—. Quinze sickles cada samarreta. Si ja en teniu alguna i només voleu que l’esampi, us en cobro set.

—I també pots fer Ravenclaw Morals, per exemple?

—Sí, suposo, ja hi pensaré... en puc fer de totes les cases.

—Per fer Slytherin Morals tindràs problemes... —va riure la Rose.

—Hm, no et pensis... De fet mentre preparava les de l’equip he tingut altres idees...

 

*   *   *

 

Mitja hora més tard, el James ja els estava posant el cap com un bombo als vestuaris.

—No es tracta només de guanyar Slytherin —anava repetint—. Es tracta de fotre’ls una pallissa. No només perquè siguin d’Slytherin, que també, sinó que hem de guanyar Hufflepuff per punts. Així que us necessito tots hipercontrats. No vull errors, no vull faltes, no vull equivocacions, no vull cansament. Vull que tots i cadascun de vosaltres...

—James, tens clar que això bàsicament depèn de tu, oi? —va saltar al final el Frank—. Ets tu, el qui ha de mirar de no capturar la papallona si no guanyem de seixanta punts de diferència!

—Sí, això ja ho sé —va fer el James amb una ganyota—. El que passa és que el fet que guanyem de seixanta punts depèn de vosaltres, no de mi. I és feina de totos vosaltres junts. Les tres encistelladores heu d’anar a sac, a ficar-les sense parar, l’Albus ha d’estar al màxim, sense deixar-ne passar cap, i Frank i Alice, per Gryffindor noquegeu-me algun encistellador. No estracta només de guanyar la batalla. Hem de guanyar la guerra.

L’Alice va alçar el polze, mentre acababa d’engolir la resta de cafè del seu termo. El dia abans li havia explicat al James que li feia una mica de respecte jugar un partit sencer a dalt de l’escombra sense poder parar de tant en tant per prendre’s la seva “medicació”, però amb la quantitat de cafè que s’acababa de fotre, el James creia que amb prou feines dormiria aquella nit. No acabava d’entendre com era que podia funcionar, allò del cafè, i tenia la sospita que devia ser més aviat una mena de placebo, una mena de tranquil·litat mental que l’Alice devia relacionar amb aquella beguda. Fos el que fos, semblava que més o menys funcionava i que l’Alice podia anar tirant sense prendre pastilles de veritat.

—Vas tranquil·la? —li va demanr a la noia, mentre es preparaven per sortir al camp.

—Sí, vaig bé, vaig bé —el va tranquil·litzar ella—. Crec que ens anirà bé. Tinc la sensació que aquestes samarretes ens portaran sort.

El James va abaixar la mirada cap a les lletres que es movien per la samarreta. Realment eren molt divertides. La faria servir fins i tot a l’estiu, quan no fos a Hogwarts.

Quan van sentir que el Lorcan i l’Andrea cridaven els seus noms des de la llotja dels comentaristes, tots set van sortir al camp. Aquella vegada els colors de les grades eren curiosos. Gryffindor anava de vermell, és clar; Slytherin, de verd; Ravenclaw, de tots dos colors barrejats. Hufflepuff anava de groc. És a dir, que anaven amb Gryffindor sempre que no se’ls acudís guanyar per una diferència de més de dos-cents deu punts, cosa que els faria guanyar la copa.

—Molt subtil —va comentar el Frank.

L’equip de Slytherin ja era al camp (amb unes samarretes ben insípides, en comparació a les seves, tot s’ha de dir), així que es van anar  col·locant el posició. El James es va acostar a encaixar-li la mà al Flint, que en feia dos com ell (què devia tenir, ja, vint anys?) i després se la va haver de sacsejar per recuperar el reg sanguini.

—Madam Hook pita el principi del partit! —va anunciar el Lorcan—. Els jugadors de Gryffindor i Slytherin s’eleven en les seves escombres i comença la lluita per la bomba!

—Thalasinos intenta agafar la bomba, però Bulstrode aconsegueix treure-li! —va seguir l’Andrea—. S’encamina cap a les grades de Gryffindor... però ahà! La Petita Psicòpata l’intercepta des de baix i Bulstrode perd la pilota! Bona feina, Lils!

—He de dir que la seva samarreta dels zombies m’encanta —va comentar el Lorcan—. Ara sí que Thalassinos recupera la bomba, intenta fer llançament des de mig camp, però sembla una bala li ho impedeix i ha de passar la bomba enrere. Münn té la bomba i vola a tota velocitat cap als cèrcols d’Slytherin! Passa Bulstrode, passa Jones, llança... i encerta! Estrenem marcador, 0 a 10 per Gryffindor!

—Com veus les possibilitats,de guanyar, Lorcan?

—Una mica magres —va riure el noi—, però com diu la samarreta de l’Sloan... Never tell me the odds! Els Gryffindor estem acostumats a dependre dels miracles.

—I les possibilitats d’un entre un milió surten bé nou de cada deu vegades —va afegir l’Andrea.

—Eh, d’això se’n podria fer una samarreta!

—Volen fer el favor de retransmetre el partit? —es va exasperar la McGonagall per darrere seu.

—Disculpin! —va saltar el Lorcan—. Només fèiem notar les meravelloses samarretes...

—A quinze sickles la unitat... —va colar l’Andrea.

—...que porta l’equip de Gryffindor. Però, sí, centrem-nos en el partit! Slytherin té ara la bomba, Abercomb la passa a Jones, Jones esquiva una bala d’Alice Longbottom per poc, es dirigeix als cèrcols i llança... I Albus Potter para la bomba, sí senyor! Seguim 0 a 10!

El James va parar un moment per aplaudir amb la grada. No sabia si guanyarien, però almenys tots estaven fent una bona feina. El preocupava una mica què passaria si la papallona apareixia de cop i volta abans que portessin gaire diferència de punts. No podia deixar que el caçador d’Slytherin la capturés, i molt menys sent el Romeo Montague dels nassos, és clar, però... què faria per impedir-ho? Podia fer alguna falta, però aleshores Slytherin tindria tirs lliures i encara acurtarien més el marcador...

I, justament estava pensant això, que un espurneig daurat es va posar a volar per seu voltant.

—Nononono... Shu! Shu! Vés! —va fer, fent moviments frenètics amb els braços però amb compte de no tocar la papallona per accident—. Ara havies de d’aparèixer, tu! Fuig! Amaga’t!

Aquelles coses només li passaven a ell. Maleïda llei de Murphy! Si seguia amb aquells moviments frenètics el descobririen. Així que se’n va anar volant lluny d’allà esperant que la papallona no el seguís. No ho va fer. Quan va girar el cap la papalloneta ja havia desaparegut.

—Frank! —va cridar el James quan aquest va passar ravent pel seu costat, empaitant una bala, i es va posar a perseguir-lo.

—M’enganxes un mica ocupat, eh?

—Tu calla i escolta! —va cridar el James, als seus talons—. Gairebé caço la papallona per error!

—Home, doncs jo de tu vigilaria! —va fer el Frank.

—Necessito que estiguis pendent de mi i m’ajudis si cal!

El Frank va parar una bala que anava directe a l’Sloan i la va desviar cap al Bulstrode.

—Et sembla que m’estic gratant la panxa, aquí?

—No, mira —va explicar-li el James ràpidament—: Si veus que el marcador està  a menys de seixanta punts i que la papallona apareix, necessito que li llancis una bala a la papallona perquè desaparegui de la vista.

—Ja, és que costa una miqueeeeeta encertar la papallona daurada, saps?

—També em serviria si noquegéssis el Montague i tal...

El Frank li va adrçar una mirada iracunda.

—Vés-te’n.

—Vale —va assentir el James, que sabia quan no fer emprenyar algú que tenia un bat a les mans.

Però tot i que el Frank l’hagués engegat una mica, el James va veure que li va fer cas. Deu minuts més tard, quan encara anaven 10 a 40, la papallona va aparèxier a la vora de la grada de Ravenclaw, per on lamentablement volava el Montague. I abans que la capturés (i abans que el James ni tan sols pogués acostar-s’hi), el Frank va enviar una bala amb tota la punteria del món, que va fer que la papallona daurada saltés pels aires i desaparegués del tot.

—Te’n dec una! —va dir-li el James, quan va passar pel costat del seu amic.

—Vull un poni! —va cridar el Frank.

—La papallona desapareix gràcies a una bala ben col·locada de Frank Longbottom! —va anunciar el Lorcan—. I Gryffindor té la bomba! Thalassinos passa a Münn, que passa a Potter, que torna a Münn... llança i marca! 10 a 50, comenceu a tremolar, teixonets, que això és nostre!

La grada de Hufflpeuff va fer “buuuus” al Lorcan i tothom va tornar a la seva. Tot semblava anar bé.

Però de vegades, quan tot sembla anar bé, es torça de cop i volta.

Quinze minuts més tard, quan ja anaven 20 a 80 i el James s’estava deixant la vista com un desesperat per trobar la papallona daurada (perquè ara ja duien 60 punts de distància i la podia caçar), van passar algunes coses.

El primer que va passar és que el Flint li va dirigir una bala amb molt mala folla a la Geena. El Frank, que ho va veure, s’hi va dirigir a tota pastilla, però la bala, en comptes de rebotar al bat, li va anar al canell. I va sonar un crec molt lleig.

El James va demanar temps mort de seguida i tots van volar cap al Frank, que anava deixant anar renecs i improperis aguantant-se el canell.

—Frank! —va exclamar el James quan va arribar a ell—. Estàs bé?

—Vull dos ponis!

—Em sap molt greu! —va exclamar la Geena, que mirava d’aguantar-li la mà al Frank—. No estava atenta! L’hauria hagut d’esquivar i ara...

—Pots batejar? —va demanar-li l’Alice al seu germà.

—No puc ni tancar el puny! —va cridar el Frank amb dolor.

—Jo no puc substituir tothom! —va exclamar la Lily.

El James va considerar la situació. Era evident que el Frank se n’havia d’anar a la banqueta. O jugaven amb un encistellador menys o amb un batedor menys. Bé, anaven guanyant de 60 punts justos. Millor assegurar-se de tenir encistelladors, si a Slytherin se li acudia marcar, o no podrien remuntar.

—Et quedes d’encistelladora, Lily —va decidir—. Alice, fes el que puguis tu sola; la resta, mireu d’estar atents d’esquivar les bales com pugueu, que l’Alice no donarà a l’abast.

Van deixar el Frank amb Madam Pomfrey, que s’acabava d’apropar on eren, i es van tornar a enlairar. El James esperava haver pres una bona decisió. Però al cap de no-res, va ser l’Albus qui va haver d’esquivar un parell de bales, i en fer-ho, Slythein va marcar.

—30 a 80! —va exclamar l’Andrea—. Gryffindor va guanyant, però si caça la papallona, guanyarà la copa Hufflplepuff!

El James va mirar d’aguantar l’aire mentre esperava que la Lily, la Geena i l’Sloan aconseguissin marcar un altre punt, desitjant que la papallona no...

—Apareix la papallona! —va cridar el Lorcan—. Apareix la papallona a la vora dels cèrcols de Gryffindor!

El James va veure amb esglai que el Montague era més a la vora que ell i ja s’hi dirigia a tota velocitat. La Lily, que ho va veure, i sabia que no podien fer res, es va posar en plan Kamikaze, i amb un crit de guerra es va llançar en direcció al Montague.

—Yaaaaaaaaaaaaaaa!

Es va sentir uncop sord quan van xocar i tots dos es van endur els braços al cap. La papallona va desaparèixer. El James es va alegrar que la Lily hagués fet allò, que li havia hagut de fer mal, però és clar, allò volia dir...

—Madam Hooch pita falta per Gryffindor! —va cridar l’Andrea—. Penal per Slytherin! Bulstrode llança... i marca. 40 a 80.

La grada d’Slytherin va aplaudir amb ganes, i el James es va fregar la cara amb la mà.

Uns cinc minuts després, la Geena va aconseguir marcar i fer deu punts per a Gryffindor, però amb allò no n’hi havia prou per guanyar. Per això, quan la papallona va tornar a deixar-se veure, tot i que aquest cop era molt més a la vora del James que del Montague, ell no se’n va alegrar pas. Va volar com un esperitat cap a la papallona, principalmente per barrar-li el pas al Montague.

L’Alice va intentar llançar una bala a la papallona perquè desaparegués, però no tenia la vista que tenia el Frank, i la papallona la va esquivar. El Jamesja hi era a tocar, i perseguia la papallona indecís, amb el Montague als talons. No podia impedir que el Montague capturés la papallona sense haver de fer alguna falta grossa, i si feia allò hi hauria més tirs lliures i no acabarien mai.

Havia de prendre una decisió. O Slytherin guanyava la copa, o la guanyava Hufflepuff. No era una decisió gaire difícil, precisament.

—Potter allarga la mà —va dir el Lorcan—. Fa un últim esprint... i captura la papallona! Gryffindor guanya, 40 a 240!

La grada de Hufflepuff va esclatar, i el James va alçar el puny, amb la papallona aletejant-hi a dins frenèticament, i va fer un gest de «què hi farem».

Havien guanyat la batalla, però havien perdut la guerra.


Llegit 632 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


hermione_phoenix 42 comentaris24/02/2016 a les 13:48:31
#26684Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Primeeeeraaaa!!!!

Mol bo el capiiitoooooooool!!! M'encanta. 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/02/2016 a les 13:55:27
#26685Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

OMG feia 4 mesos que no penjava capítol >.< Com veureu, és un capítol de dues parts, part 1 el partit de quidditch (la guerra) i part 2, el ball (la pau). Guerra i Pau és un llibre molt famós del Tolstoi, siposo que us deu sonar. El volia posar en rus, però com que l'abecedari és diferent no sabia si sortiria ben escrit... en fi, que l'he deixat en català.

Encara no tinc la segona part acabada, però em feia vergonya tardar tant, així que ja he penjat la primera part, aprofitant que estava quedant molt llarg. Passen les setmanes volant i un no s'adona de quant fa que no penja...

Bé, doncs s'ha acabat el quidditch per aquest any, i com veieu, s'ha emportat la copa Hufflepuff! Ai, ai ai! Bé, no tinc gaire temps per comentar, així que us ho deixo a vosaltres!

Petoneeets!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/02/2016 a les 14:48:37
#26686Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohh, m’oblidava de comentar una cosa important! Els Gryffindor Morals de l’Andrea! Això no és una idea original meva (les samarretes sí, em refereixo a les frases) sino que són una cosa que potser coneixereu. Hi ha avatars que corren per internet de les “Morals” de les diferents residències de Hogwarts (si poseu Gryffindor Morals o Ravenclaw Morals al google ja us sortiran). Em van semblar tant, tant divertides quan ho vaig veure, que vaig decidir que havia d’incloure-les a la FF, i les vaig convertir en samarretes. Ara perquè és la final, però ja veureu que l’any que ve les duran tots els equips de quidditch. En tinc ja moltes de preparades, personalitzades segons els personatges, espero que us hagin agradat. Crec qye més o menys tothom entén una mica l’anglès, però per si de cas en faig unes traduccions ràpides:

 

  • James: Bones heal, chicks dig scars -- Els ossos es curen, i a les noies els agraden les cicatrius.

  • Alice: Well behaved wemen rarely make history -- Les noies que es porten bé rarament fan història.

  • Frank: Certainty of death. Small chance of success. What are we waiting for? -- Una mort segura. Poques possibilitats de victòria. A què esperem?

  • Geena: We came, we saw, we kicked their asses -- Vam venir, vam veure, els vam patejar el cul.(és del Cèsar, l’original és Veni, vidi, vici, que vol dir “Vaig venir, vaig veure, vaig vencer”, però patejar el cul és més graciós).

  • Sloan: Never tell me the odds -- No em diguis mai les probabilitats (és una frase del Han Solo d’Star Wars)

  • Lily: I mean of course I want to hunt some zombies -- O sigui, evidentment, que vull anar a caçar zombis!

  • Albus: If I can’t stop it, it doesn’t exist -- Si no ho puc parar, és que no existeix.

  • Neil (no ha jugat però en té una preparada): Because we get enough exercise by just pushing our luck -- Perquè ja fem molt d’exercici només temptant sort.

 

He de dir que, de totes, les més divertides són les d’Slytherin perquè la majoria són bromes malvades i són molt divertides, i l’Andrea aprofitarà per fer-los veure ben dolents. Molen molt. Us encantaran les samarretes del curs que ve! XD




Avatarivi_potter 512 comentaris24/02/2016 a les 15:07:30
#26687Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaaa!

4 mesos feia ja de l'últim? Ostii, el temps vola! Però a tu t'ho perdonem Agatha, els teus capítols sempre estan a l'altura! No sabia què era això dels Morals de les residències, però m'ha agradat molt la idea! Hahah les frases són bones i tinc ganes de veure les del curs que ve :)))) 

Quina llàstima que el Quidditch ja s'hagi acabat! Però tinc moltes ganes de llegir "La Pau" és a dir, el Ball i toooot el que sospito que passarà per allà hehe 

Un petonàs i fins la propera!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris24/02/2016 a les 16:36:49
#26688Encara no he escrit cap fanfiction

Oooooooh!

Agahtha! Osigui soc ultramega fan de les samarretes de Gryffindor Morals!! M'encanteeeeen! Crec que cada frase és absolutament genial, però em quedo amb la de l'Alice i la de la Lily!

I m'encanta que l'Andrea hagi tingut la idea! Ja feia un temps que no la veiem! Pel que fa respecte el quidditch també m'ha agradat, ja que la decisió de fer guanyar Hufflepuff ha estat bona!                     I també m'ha encantat el sarcasme d'en Frank  i quan ha dit que volia els ponis xD

Moltes ganes del seguent! (Que espero que no sigui d'aquí 4 mesos! xD)

Petons!!

 




Cassandra Ross Anònim24/02/2016 a les 22:09:12
#26691Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

La idea aquesta de les samarretes m'ha agradat molt ^^ Penso que les frases estan ben trobades per als personatges. M'ha fet molta gràcia imaginar-me l'Andrea, la que era una princesa, cosint a l'habitació com si fos la cosa més interessant del món. Em sembla un detall molt bonic, això de les samarretes ^^ Que guai que al següent curs serà una plaga, tal com ho comentes... Molta curiositat per saber les de Slytherin.

El partit m'ha semblat molt entretingut, sobretot per les estratègies que havien de fer amb les puntuacions i si era el moment adequat de caçar la papallona daurada o no. De veritat, un caçador intentant fer marxar la papallona daurada de davant dels seus nassos ha sigut una cosa molt divertida d'imaginar. I, quina llàstima que al final guanyi Hufflepluff, però eh, és el mal menor i els teixons s'ho mereixen.

Tot i així, en general, sí que m'ha semblat un capítol una mica més fluix que els altres, de qualitat i de nivell, vull dir. Però és normal, després de quatre mesos sense capítol, ja tonaràs a agafar el ritme i tot tornarà a ser com abans. Hi he vist unes quantes faltes d'ortografia, però crec que eren més aviat de picatge o de corrector (en un cas, diria que t'has menjat mitja paraula). Ah, i per cert, el canell del Frank no es podria haver curat amb algun encanteri en aquell mateix instant? Se m'ha fet estrany.

Fins aviat,

Cassie.




AvatarPotter_granger 349 comentaris03/03/2016 a les 18:41:21
#26716Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hola!

Vinc amb cert retard, i ho sé. És imperdonable.

El capítol m'ha agradat (m'agrada molt escriure o llegir quidditch). Però... uix, el canell del Frank. M'ho he imaginat tot molt vívidament i ugh... quin soroll més anguniós.

La idea de les Gryffindor Morals ha sigut fantàstica!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris14/03/2016 a les 23:54:24
#26731Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Definitivament, millor perdre la guerra que no deixar que la guanyi Slytherin hahah que després s'ho creuran i tot! La veritat és que com a escriptora sé que escriure els partits de Quidditch és un pal, però com a lectora és molt guai, i et queden molt bé. Ara, que sort que van posar la Lily de substituta, que si es descuiden acaba jugant el James sol! L'equip de Gryffindor té una maledicció... vols dir que la Lily no va pagant a la gent perquè deixin els jugadors KO i pugui jugar ella?

Anyways, aquestes samarretes amb les Gryffindor Morals són molt guais! He estat buscant Ravenclaw Morals però són totes molt prepotents hahaha de les que he vist crec que les que fan per mi són "I'm going to go with Plan C", "Creativity is the greatest expression of liberty" i "The foolish man seeks happiness in the distance, the wise man grows it under his feet". Mola molt que l'Andrea estigui tan motivada amb la màquina de cosir, però planyo Madame Malkins que es quedarà sense feina!

Quines ganes que arribi el ball... perquè per molt que diguis que és "la pau", es pot liar molt parda! Alguna cosa passarà, que si no no li dedicaries un capítol sencer... jo crec que la Geena descobrirà el James i l'Alice, però estaria bé que no ho digués, que els deixés fer, veient que ho volen així. Tot i això, em sembla que seria una actitud més de l'Alice que de la Geena, aquesta! En fi, ja veurem què passa, a veure si és aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/03/2016 a les 12:41:40
#26739Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Woooo, no havia constestat a ningú! I jo que em pensava que faltaven només un parell de comentaris >.<. Que impresentable! Bé, allà vaig!
 

ivi_potter: si, noia, feia 4 mesos des de l'últim capítol! A mi també se'm passa volant, i després passa el que passa... M'alegro que us agradin les Morals, ja aniran sortint cosetes ^^ El quidditch ja tocava que s'acabés, però el curs que ve en tornarem a tenir (per desgràcia per a mi XD). I el Ball ja està penjant, així que apa! Crec que us endureu una sorpresa i que no hi passarà res del que esperàveu... Merci per comentar! Petons!

Laia_Weasley: Hahahaha, jo també sóc fan de les samarretes! Jo en vull! estic pensant de dissenyar-les i fer-ne jo mateixa... *.* La de la Lily és la meva preferida... i la de l'Sloan també m'agrada ^^. Sí, l'Andrea l'aprofito poc, pobreta, però anirà sortint! El Frank és molt graciós. Em surten les bromes soles, mentre escric el seu personatge. I pel que fa al quidditch... Go Hufflepuff (m'agrada molt, aquesta residència...). I el següent ja hi és, i només he trigat... Auch. Gairebé un mes, de nou. Sorry sorry sorry... T.T Gràcies per comentaaaar! M'agrada veure't per aquí sovint! Un petó!

Cassandra Ross: Holiiii! Siiii, smarretes samarretes! A l'Andrea també se li fa estrany, pensar en ella mateixa com una "modista", però vaja, ja li anarà agafant el gustet! A la següent ff en farà més pels equipd de quidditch, que també en voldran, però la cosa anirà a més...! Les d'Slytherin són brutals XD Hahahaha, Jo també he rigut d'imaginar-me el James allà com espantant mosques, sense poder caçar la papallona... I estic d'acord amb tu, la qualitat del text baixa dràsticament en els partits de quidditch. Tampoc no estic gaire satisfeta amb el del Ball de Primavera, però és que he estat incapaç de fer-lo millor, ha estat un cacau, mirant de descriure-ho tot a la vegada, no m'acaba d'agradar però no veig com ho hagués pogut fer d'una altra manera... Ui, i això que dius del canell del Frank. Noho sé, suposo que els encanteris no ho deuen poder curar tot en un segon, o a Sant Mungo es menjarien els mocs. Dubto que tot siguin lesions màgiques. Suposo que us es pot fer molt mal, amb una bala, potser s'ha fet un esguinç i a més trencat algun os... no ho sé, però si Madam Pomfrey no hi ha pogut posar remei, ha de ser per alguna cosa...! XD Merci pel comentari currat! Fins aviat!

Potter_granger: Que tu vas amb retard? Però que no em veus a mi XD? Quin desastre, de veritat... A mi també m'agrada llegir quidditch, però escriure'l se'm fa pesadíssim! Sí, pobret Frank i pobre canell, m'ho he imaginat molt dolorós... (aquestes bales, no fan puta gràcia, oi?). Si, si, si, Gryffindor Morals, vull fer-me samarretes! Merci pel comentari!

marta_ginny: Holiiiii! Va, que a tu sí que se t'acumulen els capítols! T'imagines que guanya Slytherin? HORROR! Deshonra sobre ti, deshonra sobre tu vaca... XD Res, que se me'n va. La veritat és que ja des del principi vaig pensar que aquest curs la Lily jugaria tots els partits amb la tonteria. Això del Frank va ser d'última hora, en teoria havien de jugar tots, però havia de buscar la manera de fer que fos impossible guanyar i que el James no tingués més remei que capturar la papallona per Hufflepuff. Estic d'acord que els Ravenclaw Morals són força prepotents. El que passa és que han de mirar de ser divertits, i el toc graciós de Ravenclaw és l'ironia, i el que poden reclamar de tenir per sobre dels altres és intel·ligència, així que la majoria van per aquí. A mi les que més m'agraden són les que seran per la samarreta de l'Anne (sí, en tindrà 2), però no les dic perquè vull que sigui sorpresa. Excolta, eh que tu vas dir que et feies samarretes? Com les fas? És que m'agradaria fer-me'n un parell de Gryffindor Morals... hmmm ^^ Hahaha, i això que has dit de Madam Malkin...no puc parlar, però sortirà! I tenies raó amb això del Ball. Al final no ha estat tanta "pau" com pensava en un principi... fians aviat i gràcies per comentar! Petonets!